Seguidors

1.29.2010

u i u però sense por

(ritme de la cançó com un abril/cerral encara no cantada en quatre x quatre però no puc dir el temps perquè no tinc el metrònom a mà)


I és al final
que aprenem la mida
d'un i altre dia,
entre el potser i el cal.

Origami habitual
fins l'hora mansa
quan desem la dansa
i el cant coral.

I m'he enfilat al graó més alt de l'escala
memoritzo el món amb ulls d'encert i trampolí
i ens abracem, branques i arrels, els uns als altres
penso: podria ser a qualsevol lloc, però ara vull ser aquí.

(la nota la es repeteix tantes vegades cap càpiga en 16 segons)

Abric i virtut
la sang roenta
busquem l'empremta
d'un petó a l'últim minut.

Epicentre gener
racons i capses
prunes i panses,
llibres i els mapes d'aquest nostre carrer.

I m'he enfilat al graó més alt de l'escala
memoritzo el món amb ulls d'encert i trampolí
i ens abracem, branques i arrels, els uns als altres
podria ser a qualsevol lloc, però ara vull ser aquí.

I ens trobem una altra nit al cau de rates
entre el núvol del tabac i els glops de vi
i els somriures dels amics avui els fan més àngels
no només baten les ales al cel sobre Berlin.

Apunta clau al pany
amb llengua de precipici
que aquest és només l'inici
del que ha de ser el millor any.









Un altre

Avui al tombar el carrer he topat amb la pressa.
Però m'ha dit que no podia aturar-se,
que no tenia gaire temps.
He obert la mà per dir-li adéu,
però al girar-me
ja no hi era.




Ball de bastons.
Picaven amb tanta força aquelles síl·labes.
Tinc el record d'una manta cargolada al coll
i el riure infantil escanyat a mig cartílag.
Sabia possible el potser no.
Però m'espantava el sol fet de sentir el
'passaràs la nit al balcó'
i tremolava abans d'hora
com les estrelles dels bedolls
com un neó a punt de fondre's.

Potser aquí van néixer les pors.
Quan el pijama em roïa i desàvem els mitjons fent una bola,
un dins de l'altre i torçar enfora.
Tenia un calaix on guardava els tresors:
gomes d'esborrar fetes-mica, clips del cabell, puntes de llapissos de colors,
adhesius de marques que regalaven a la sabateria,
carpetes amb dibuixos, vestits de nina de papers setinats,
postals de cada Nadal, capses d'arracades buides
i les dents de llet que vaig aprendre a arrancar-me sola,
aviat,
sense sentir ni un calfred a la geniva.



Arxiu