La segona

NOVES 9 NOUS

Em vaig deixar anar de mica en mica
com una closca de nou
"van bé pel cor!" cridava el vell
"sí" pensava jo
"però tenen cara de cervell".

I em vaig deixar endur poc a poc
pou a pou

fins la nou d'ell.




CEC A MISTÓS

Esperit dubtós
calaix d'imprevistos
tenalles de consol
digue'm si et queden mistos
per encendre un pam de llum
a les esquerdes d'aquest meu vespre.

Esperit dubtós
concert del juxta-simpòsium
trenques de vímet i rulls
ganglis d'acer i clavicorns
per separar l'asfalt i el gris dels ulls
digue'm si et queden més mistos.

Esperit dubtós
claveguera d'orient
escala de meteosats
sastre i patró enterrats
vista invident de més dies
digue'm si et queden més mistos.

Per veure més enllà
d'aquestes meves ferides.




III.

La verema i el berenar
l'esforç i l'esmorzar
la dita i el dinar
i els sopars superflus

s'ho va cruspir tot.


4.

Les baldes de les teves reixes
tenen una clau que no trobo.

La buscaré si tu em deixes

La trobaré si dir t'escolto

que se'm mereixes.

Crida'm que t'obri i jo t'obro.



VIVE LA FRANCE!

Un dia dalt les bastides de l'opereta
vaig somriure a una trompeta
que enginyava un alfa beta
amb llamps i trons de peta-zeta.

I vaig vestir la bastida
amb alces i ploms de pastilla
després del crit d'embastida
vaig batre'm a la Bastilla.

Batuda en franca promesa:
cafè au lait i truita francesa.


ÚLTIMA

Vaig escriure tantes cartes en va
que et descarto a les meves pregàries.

Que et resi algú altre
des del res fins al tot.

Que guionitzi la teva sort
aquella qui vols que et faci de guia.

Però que en el sorteig futur a punta de rifle
no em dirigeixis el canó

Ja no vull que em toqui la rifa.