Seguidors

1.03.2010

2010

De qui és aquest alè?
I aquesta muda imperfecció?
Que ho expliqui qui se n'assabenti.


A les bosses dels ulls m'hi van estendre arrels, pilars i brides,
una bastida de meteorits per trenar-me la vista.
Distrec els retrets amb percepcions anodines.















I quan es perd, on s'amaga la son?
Si no torna perquè no té claus de casa, ni de sol.
Que són les que llegeixo encara
i a la porta de l'institut,
davant la reixa d'entrada,
algú va emparentar el dormir amb Proust:
Les hores que no són vetlla és el temps perdut.
Els llibres no acabats.
La pintura que s'asseca d'un llençol.
El campanar oblidat.
Els timpans descosits del mussol.
L'enteniment fet prosa que no es guarda amb tinta.

L'eloqüència de l'instant l'endemà no té digestió.


Per por i per no perdre-la, em quedaré sempre més desperta.






Arxiu