I jo sóc tota una guerra.
On la dreta i l'esquerra
són una mateixa línia.
Que no entenc de coordenades
ni d'alquímia,
ni d'actituds verbals pausades.
Tot és terra
aquí a les ungles.
Duc la distància tatuada
com una taca de naixement.
I les consignes són de cera
oberta en cadena, tancada de ment.
Dement i trencat en fragments d'aquesta era.
El present lipotímic m'ha llepat la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada