Seguidors

3.10.2010

Catorze

Crec que venia a buscar una abraçada
Potser només una moxaina al clatell
O un pessic ample i tou a la galta.

Venia, venia a la cerca
D'alguna frase ben dita
Un travelling horitzontal a càmera lenta
L'ultra-so d'un espai més íntim
D'una sospita pràctica. Aprop teu.

I esfondrar les parets.
I recollir les crosses.
I engolir els marlets.
I desenterrar les fosses

nasals del meu respirar fet de síncopa i cop de martell.
Bassals de tot el que ja vam ploure.
La NASA dels meus satèl·lits. La bassa dels teus retrets
...

I vaig tornar sense res.
Quieta i muda
com el capitell d'una columna dòrica.


(Amb so seria així)

Arxiu