La que fa cinc

Mes de març. Faldilla curta

Amb vint-i-vuit primaveres a les parpelles
Tots els Pirineus al front i safata de veus greus
Vista de teulades ocres i sabó de canyella
Metre-i-mig, cilíndric tronc i trenta-nou de peus.

Amb cinta mètrica i compàs per mesurar distàncies
i l'angle ascendent d'un somriure de xiclet
Els dits 2 i 3 i el braç cap altres galaxies
de viatge. I mig mare coratge d'en Bertolt Brecht.

I he vingut amb faldilla curta i les mans esteses
i l'orgull sota candau i paper de paret
amb la tinta eixuta
i les lliçons apreses
de totes les lletres de les cintes de cassette.

Espera un moment, encara no em coneixes.
Espera un moment, ara que encara hi ets.

Amb el diari obert al full de les set diferències
els subjuntius, imperfectes i algun condicional
Amb el vocabulari cec de tantes sinestesies
el dubte decisiu i el cinisme fent la vertical.

Amb la lectura dels contes i atenta a l'indici
Amb la neura enterrada i el tic de l'entresol
Amb la cintura en descompte tot baixant pel carril bici
i desfeta la migdiada sota l'ombra d'un parasol.

I he vingut desperta i aguda com una agulla
Afinada com un diumenge amb un diapasó
Àgil de llengua per si rutlla
Incandescent com Shibuya
i el meu cor es despulla amb aquesta cançó.

Espera un moment, ara que saps qui sóc.
Espera un moment, ara que encara hi sóc.

Per robar-li el món al temps.
I rodar tot el temps el món.
Per robar-li el món al temps.
I rodar tot el temps el món.

Pa ra ra rà...






La llei seca

Vaig amuntegar les pors al pany de la porta
buscant habitacions contínues.
Vaig disfressar la rajola de coca-cola i fabra-i-puig
no calia tanta complicitat diürna
ni tanta interferència en l'ona de freqüències de la teva magnitud.

Un magnetisme tan distret
no tindria peça on cabre.
Ni vèrtex d'on caure
per la corrent glaçada dels salts de l'aigua i el cossi de la llet.