Seguidors

3.20.2010

Quinze. Són quinze.

La paciència és pacífica.
I jo sóc tota una guerra.

On la dreta i l'esquerra
són una mateixa línia.

Que no entenc de coordenades
ni d'alquímia,
ni d'actituds verbals pausades.

Tot és terra
aquí a les ungles.
Duc la distància tatuada
com una taca de naixement.

I les consignes són de cera
oberta en cadena, tancada de ment.
Dement i trencat en fragments d'aquesta era.

El present lipotímic m'ha llepat la cara.






Cap comentari:

Arxiu